dijous, 9 de juny del 2011

Les renovables ja encapçalen la producció elèctrica a Espanya

El 2010 van aportar el 32% del total, sobretot per la força de l'eòlica i la hidràilica.

Les energies renovables es van convertit l'any passat per primera vegada e n la 1r font d'electricitat a Espanya, van superar el gas natural, que en els últims anys havia liderat la producció elèctrica. Segons el ministeri de Medi Ambient l'aportació de les renovables s'ha duplicat els últims cinc anys i ja suposa el 32'3% del total. L'energia eòlica ja representa el 14'6% del total de la producció d'electricitat. Enfront aquest augment, s'aprecia un retrocés del carbó, gas natural i el petroli. Espanya està per sobre de la mitjana europea pel que fa a la proporció d'electricitat d'origen renovable, va al davant de països com Itàlia, Alemanya i França. El consum elèctric de les cases espanyoles va caure el 2009 un 7?9% respecte a l'any anterior, manté per tant la tendència a la baixa que s'aprecia des de fa 4 anys.

Tot i això Espanya ocupa el novèlloc pel que fa a generació de residus a la Unió Europea. El 2009 se'n van generar al nostre país 547 quilos per cada habitant, tot i aixo cada dia s'acosta més a la mitjana europea. Altre dades més positives assenyalen, per exemple la caiguda de la superfície afectada per incendis, un fort descens en les emissions de partícules des del 2007, i la millora dels indicadors relatius al reciclatge i la recollida selectiva de residus.
Per a la secretària d'Estat de Canvi Climàtic, la radiografia de la situació ambiental espanyola presenta una imatge positiva, però les millores no van encara a la velocitat i la intensitat requerides, aixi que es necessari continuar treballant.

Crec que em fet un gran pas aposta'n per les energies renovables, i ja estem veien que redueixen les emissions de diòxid de carboni, però tenim molta feina per fer i hem de continuar treballant per un futur millor.

dissabte, 4 de juny del 2011

CARAGOL SENSE FI

CARGOL SENSE FI A LA GUITARRA 
El cargol sense fi es tracta de l'acoblament entre una rosca i un engranatge, per aixo sempre es treballa amb eixos que es creuen a 90º. Cargol sense fi acostuma a tenir un o dos filets, en el cas de la guitarra te un filet que s'adapta a a les dents de l'engranatge. Transmissió de moviment circular continu i es pot obtenir relacions de transmissió molt grans. També es pot utilitzar com a mecanisme de seguretat, perquè aquest mecanisme permet transmetre el moviment només en un sentit. 
Hi ha un problema important que es el desgast a causa del fregament, per aixo un dels dos elements sigui mes tou que l'altre, i d'aquesta manera sempre es fa malbé el mateix.
Per fer una volta sencera al engranatge s'ha de fer el mateix nombre de voltes ala m'anivella que dents hi han en el engranatge.
En el cas de la guitarra el cargol sense fi serveix per tensar les cordes i aixi poder-les afinar.
                              

diumenge, 13 de febrer del 2011

HIDROGEN

Aquest treball jo el volia fer sobre els molins de vent però no va ser possible perquè en el Joan Ribera ja li havien assignat un treball del hidrogen, tot i aixo crec que pot ser un bon treball i aprendre moltes coses i sobre tot per si el hidrogen contamina i es millor fer servir l'hidrogen que la gasolina.

La finestra del avió

La finestre del avió


La finestra del avió molta gent es pot pensar que està feta de vindre, però no es cert. La finestra està feta de plàstic.

Tots els plàstics tenen casi les mateixes propietats que són i costa molt saber de quin tipus de plàstic és, aquest cas la finestra del avió es un polimetacrilat de metil (PMMA). les característiques és que es transparent que va be per veure els paisatges tot i que no estan important. És molt mecanitzable. Una característica molt importa'n de aquest tipus de plàstic es que es resistent a la intempèrie hi que en els avions tenen molt canvis atmosfèrics i de temperatura per aixo es resistent als canvis de temperatura. És resistent als xocs per aixo té molta tenacitat però es ratlla molt fàcilment.

Aquest plàstic a sigut un gran descobriment ja que és diu que es el substitut del vindre.